Que vol dir ser perfecta? Resulta curiós voler assolir la perfecció en un món imperfecte.

Aquesta paraula que s'atribuïa a les coses materials, "totalment feta" "completament acabada" es va convertir, amb el pas del temps, en un aspecte abstracte, estètic i moral. Va passar de significar "acabar un projecte amb èxit" a l'època clàssica; passant per un concepte de santetat, de puresa absoluta, a l'Edat mitjana; a la perfecció a través de la simetria, les proporcions matemàtiques al Renaixement i fins a un ideal inassolible en l'època actual, on el perfeccionisme es veu com un concepte tòxic però on cada vegada l'aparença física té més pes.

Però perquè aquest desig de ser perfectes. Que volem amagar? Busquem la perfecció externa perque sabem que interiorment no ho som? Que passa quan ens sentim diferents però volem encaixar per ser acceptats, fer-nos visibles, que ens estimin i al mateix temps no voler mostrar les nostres pors, les nostres ombres, les nostres imperfeccions. Quan sentim una cosa, en pensem una altra i acabem fent-ne una de molt diferent, és llavors quan ens trenquem per dintre desconnectant de nosaltres mateixos i un fill invisible ens arrossega fins voler desaparèixer.

Aquesta paraula que s'atribuïa a les coses materials, "totalment feta" "completament acabada" es va convertir, amb el pas del temps, en un aspecte abstracte, estètic i moral. Va passar de significar "acabar un projecte amb èxit" a l'època clàssica; passant per un concepte de santetat, de puresa absoluta, a l'Edat mitjana; a la perfecció a través de la simetria, les proporcions matemàtiques al Renaixement i fins a un ideal inassolible en l'època actual, on el perfeccionisme es veu com un concepte tòxic però on cada vegada l'aparença física té més pes.

Però perquè aquest desig de ser perfectes. Que volem amagar? Busquem la perfecció externa perque sabem que interiorment no ho som? Que passa quan ens sentim diferents però volem encaixar per ser acceptats, fer-nos visibles, que ens estimin i al mateix temps no voler mostrar les nostres pors, les nostres ombres, les nostres imperfeccions. Quan sentim una cosa, en pensem una altra i acabem fent-ne una de molt diferent, és llavors quan ens trenquem per dintre desconnectant de nosaltres mateixos i un fill invisible ens arrossega fins voler desaparèixer.